Gilles i Hervé Panizzi aconseguien a Còrsega la seva primera victòria al mundial.
Amb encara 3 cites més del calendari del campionat del món de ral·lis per endavant, el diumenge 1 d’octubre de 2000 finalitzava a Ajaccio el 44è Tour de Corse, edició que en entregar punts en els certàmens de pilots, constructors i producció, portava fins a 124 equips a formalitzar-hi la seva inscripció oficial. D’aquests, 120 esdevindrien en participants en realitzar la protocolària baixada per la rampa de sortida el divendres 29 de setembre i des d’on aquests començarien a fer front a un recorregut programat de 18 trams cronometrats de 385,01 km de distància total, corda que seria superada per 80 formacions.
Professionalment Delecour-Grataloup van encaixar les ordres d'equip.
La cerimònia de sortida, celebrada a les 8 en punt del matí del divendres 29 de setembre al port d’Ajaccio, donava pas immediat a la primera etapa del ral·li, la qual es celebrava al llarg de 6 trams, que suposaven els primers 124,66 km cronometrats del programa i que finalitzarien amb el retorn al punt de partida a manca de 5 minuts per a les 6 de la tarda, això si per als primers participants en prendre la sortida.
El primer escull de la jornada es dirigia lleugerament cap al nord-est d’Ajaccio on dos trams aguardaven als impacients 120 equips participants. Richard Burns i Robert Reid s’imposaven en la primera prova especial de l’itinerari i en bona lògica la formació britànica de Subaru esdevenia la primera en liderar la ronda corsa 2,5 segons per endavant dels francesos de Peugeot François Delecour i Daniel Grataloup i 3,6 segons d’avanç en vers el registre dels seus compatriotes de Ford Colin McRae i Nicky Grist.
En la següent prova especial, d’una mica més d’envergadura cronometrada que no pas la inicial, Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, quarts al terme de la primera especial, aprofitaven l’oportunitat per a obtenir-hi la seva primera victòria de tram, mentre que els seus companys François Delecour i Daniel Grataloup repetien com els segons més veloços en la lluita en vers el cronòmetre. Colin McRae i Nicky Grist esdevenien novament els tercers més ràpids a final de tram, mentre que Richard Burns i Robert Reid n’esdevenien els quarts.
La combinació d'ambdós resultats individuals situava a François Delecour i Daniel Grataloup al capdavant de la classificació en el moment d’ingressar en el primer parc d’assistències del ral·li ubicat en les immediacions de l’aeroport de la ciutat natal de Napoleó. El marge dels pilots oficials de Peugeot esdevenia de 7 dècimes de segon en vers els seus companys d’equip provençals, mentre que 2,2 segons els separaven de Richard Burns i Robert Reid i 4,6 segons de Colin McRae i Nicky Grist.
La competició es reprenia en vers al sud del Golf d’Ajaccio, amb la disputa de 2 trams més, els quals també suposaven uns 45 km de corda. François Delecour i Daniel Grataloup s’imposaven en la tercera prova especial del programa per tal d’eixamplar en 2,1 segons el seu lideratge. Mentre que Carlos Sainz i Luís Moya esdevenien els quarts més ràpids a final de tram per tal de rellevar als seus companys d’equip britànics en la quarta posició.
Inactius en el mundial de ral·lis des del mes d’abril, quan competiren en el 36è Ral·li Catalunya-Costa Brava, Gilles Panizzi i Hervé Panizzi anaven agafant progressivament el ritme que imposava la màxima competició i els germans provençals vencien en la següent prova especial que tancava el segon escull de l’etapa, 7 dècimes de segon per davant dels seus companys François Delecour i Daniel Grataloup. Carlos Sainz i Luís Moya aturaven el cronòmetre per darrera de les 2 formacions de Peugeot i els espanyols seguien guanyant posicions en la taula fins assolir la tercera posició.
2,1 segons separaven els registres de les 2 formacions de la marca borgonyona del lleó, mentre que en relació a Carlos Sainz i Luis Moya el marge s’eixamplava fins als 10,3 segons. Per darrera de la parella espanyola de Ford, dues formacions britàniques els seguien de ben aprop, amb Richard Burns i Robert Reid a 3,3 segons de la darrera posició de podi i els seus companys Colin McRae i Nicky Grist a 4,1 segons.
Amb 4 trams disputats i 6 sobre el programa, el tercer acte de la primera etapa tenia lògicament 2 cronometrades més en el seu programa, si bé a diferència dels dos actes previs, aquest no arribava per ben poc a la quarantena de quilòmetres competitius, si bé es disputava en la mateixa direcció que el primer escull matinal.
Gilles Panizzi i Hervé Panizzi s’avesaven a les victòries de tram i finalment al terme del darrer tram del dia, aquests aconseguien arrabassar el lideratge als seus companys François Delecour i Daniel Grataloup.
Molt combatius al terme del cinquè tram del dia, intercalant-se entre els dos Peugeot amb un segon millor temps, Carlos Sainz i Luís Moya no podien seguir el ritme que imprimien els provençals i els espanyols concedien en la darrera especial de la jornada 7,3 segons en vers els nous líders, mentre que els seus companys d’equip, Colin McRae i Nicky Grist, superaven regularment als seus compatriotes Richard Burns i Robert Reid per tal de rellevar-los en la quarta posició.
Així doncs, en el moment de retornar al Port d’Ajaccio per tal d’ingressar en el parc tancat que els organitzadors hi emplaçaven, Gilles i Hervé Panizzi encapçalaven la classificació per 6,0 segons de marge amb François Delecour i Daniel Grataloup, mentre que si la distància es mesurava en vers a Carlos Sainz i Luís Moya, aquesta esdevenia de 16,4 segons. Colin McRae i Nicky Grist restaven a les portes de les places que donaven dret a pujar al podi a 4,5 segons del temps dels seus companys d’equip i per un coixí de 3,6 segons amb Richard Burns i Robert Reid i de 5,2 segons amb Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, autors de 2 segons millors temps al llarg de tota la jornada inaugural com a resultats més destacables i després d’haver-se enlliurat de més d’una sortida de pista.
La segona etapa del ral·li es disputava en les immediacions de Corte, en el cor de la meitat més septentrional de l’illa, amb 6 trams cronometrats que afegien 131,67 km de lluita en vers les manetes dels rellotges. Les 99 formacions participants que restaven en actiu en l’edició del ral·li, eixien del parc tancat a les 7 en punt del matí, per tal de retornar-hi en passar 5 minuts de 3 quarts de 8 del vespre.
La pluja contribuïa amb la seva presència al desenvolupament de la competició el dissabte al matí, però tot i això les dues formacions de Peugeot encapçalaven la classificació a final de tram en el mateix ordre que duien a la provisional, amb el què les distàncies entre els 2 companys de formació s’eixamplava en 2,9 segons més, alhora que aquests es distanciaven encara una mica més de la resta dels seus rivals.
Per la seva banda Carlos Sainz i Luís Moya es veien superats a final de tram pels seus companys d’equip Colin McRae i Nicky Grist, després d’assestar un cop al seu Ford Focus RS WRC’00 i arribar a final de tram sense el seu paracops posterior, si bé els espanyols encara conservaven la darrera posició de podi per l’estret marge d’1,7 segons.
Molt pitjor esdevenia la situació per a Richard Burns i Robert Reid, així com per als campions mundials en vigència, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, a qui la pluja els agafava a contrapeu amb els pneumàtics erronis, concedint-hi de l’ordre de mig minut al terme dels 31,91 km cronometrats d’aquest primer tram sabatí.
Afortunadament per a les dues parelles dels constructors japonesos, els organitzadors es veien obligats a cancel·lar el següent tram per la presència excessiva de públic, aturant així la sangría de segons que els hi podria caure.
Superades les assistències de Corte, la competició es reprenia amb un segon escull de 2 trams més, en els que Gilles Panizzi i Hervé Panizzi seguien imprimint un ritme inabastable per a la resta de participants, mentre que Carlos Sainz i Luís Moya s’avesaven al segon lloc, llimant en gairebé 5 segons la diferència que els separava de la segona posició de François Delecour i Daniel Grataloup.
En negatiu, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, que ja havien estat comprant tiquets a la rifa del xapista, s’acomiadaven de qualsevol opció a picar alt en el ral·li després d’impactar violentament el seu Lancer Evo VI en la tercera especial de la jornada i concedir-hi al terme de la mateixa 3 minuts i 8,6 segons en vers el registre dels líders provisionals. Posteriorment, en el transcurs del quart tram del dia, Colin McRae i Nicky Grist patien una sortida de pista en una secció de sis corbes enllaçades, provocant que el seu Ford Focus RS WRC caigués uns metres avall i quedés atrapat entre els arbres. La violència de l’accident obligava als organitzadors a neutralitzar el tram immediatament, precisant de gairebé 40 minuts per poder rescatar al pilot escocès del seu cotxe, qui ràpidament era traslladat a l'Hospital de Bastia, on se li pogueren diagnosticar diverses contusions i un pòmul fracturat.
Dos contratemps que restituïen a Richard Burns i Robert Reid en la quarta posició, si bé a 1 minut i 16,3 segons dels líders, o el que era el mateix, a 44,2 segons de la darrera plaça de podi que atresoraven Carlos Sainz i Luís Moya. Els companys ocasionals d’equip de la parella britànica en la formació dels de la Constel·lació de les Plèiades, els francesos Simon Jean-Joseph i Jack Boyère, esdevenien els cinquens classificats a gairebé 2 minuts dels líders i per 4,1 segons de marge amb els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, qui mai abans havien competit per les revirades carreteres corses.
Seguint la dogma d’esculls de 2 trams, l’etapa central del programa es completava amb respectives victòries de tram de François Delecour i Daniel Grataloup, qui no només aconseguien restituir els segons que instants abans els hi havien retallat Carlos Sainz i Luís Moya, sinó que a més a més aquests recuperaven la primera posició, en tan en quan els germans Gilles i Hervé Panizzi calaven el motor del seu 206 WRC just en el moment de prendre la sortida en la darrera especial del dia i invertint de l’ordre de 15 segons en tornar a fer rugir el seu propulsor.
Arribats de nou al Port d’Ajaccio, François Delecour i Daniel Grataloup lideraven per 2 dècimes de segon de marge amb Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, mentre que Carlos Sainz i Luís Moya eren tercers classificats a 25,9 segons dels nous líders. Richard Burns i Robert Reid restaven a les portes de les posicions d’honor a 1 minut i 29,9 segons dels francesos de Peugeot, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen treien petroli d'un conat d'incendi en el compartiment del motor del Subaru Impreza S6 WRC de Simon Jean-Joseph i Jack Boyère, per tal passar a tancar la pinça dels 5 primers classificats a 2 minuts i 6,8 segons del temps dels seus companys de carpa i amb 23,7 segons de coixí en vers als italians de Ford Piero Liatti i Carlo Cassina, a qui la selectora experimental del canvi, els estava donant més d’un mal de cap.
La tercera i última etapa no era altra cosa que una repetició de la primera, si bé amb l’horari lleugerament avançat per tal de poder celebrar la cerimònia de clausura a les 4 en punt de la tarda al mateix Port d’Ajaccio. Amb 87 equips participants dins del parc tancat, la primera parella participant en sortia a 2 quarts de 7 del matí, per després de rebre les atencions mecàniques en el seu auto, enfrontar-se de nou als 124,66 km cronometrats del programa.
Els 3 Peugeot 206 WRC presents a l’edició del ral·li cors aturaven els cronòmetres abans que cap altre rival, amb Gilles Panizzi i Hervé Panizzi per davant de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, que hi aprofitaven el context que brindava l'ocasió de tornar a passar per uns trams disputats 48 hores abans, així com de François Delecour i Daniel Grataloup, un resultat que situava de nou als germans provençals al capdavant de la taula per 6,4 segons.
François Delecour i Daniel Grataloup donaven rèplica en la següent prova especial i aquests en aconseguir-hi el millor temps 5,5 segons per davant de Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, es situaven a 9 dècimes de segon del lideratge provisional. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen tornaven a tancar un triplet de Peugeot a final de tram i els finlandesos retornaven a les afores d’Ajaccio a 9,0 segons de la quarta posició de Richard Burns i Robert Reid.
Sense abandonar aquesta segona especial dominical, i tanmateix la més longeva de tota la jornada, Carlos Sainz i Luís Moya s’hi quedaven sense direcció assistida, enlentint l’avenç del pilot madrileny i del copilot gallec. La parella s’hi deixava 74,6 segons i per tant els pilots de Ford passaven d’optar a incomodar als pilots de Peugeot, a veure’s amenaçats per Richard Burns i Robert Reid, classificats a 23,5 segons del seu temps.
Precisament aquesta classificació tan tancada entre els dos Peugeot 206 WRC i oberta en vers els tercers classificats, animava al director esportiu de Peugeot, el torinès Corrado Provera, a moure fitxa i determinar que els per llavors líders de la prova, els germans Panizzi, serien els qui havien de guanyar el ral·li entre les dues formacions franceses.
El context convidava a Richard Burns i Robert Reid a esprémer una mica més les seves capacitats al volant de l’Impreza S6 WRC que pilotaven i els britànics tornaven a aturar el cronòmetre abans que cap altre participant en les dues especials centrals de la jornada, si bé aquests resultats s’aconseguien en primera ocasió per davant de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i posteriorment per davant de Carlos Sainz i Luís Moya, minvant així l’impacte que ambdues victòries de tram poguessin tenir en la classificació provisional.
De caràcter fort, François Delecour i Daniel Grataloup seguien imprimint un ritme alt i en esdevenir els tercers més ràpids al terme de la tercera prova especial dominical, aquests recuperaven el lideratge de la provisional, desatenent així les ordres del seu director d’equip i completant ambdues formacions franceses el segon escull de la jornada amb 3,3 segons de distància favorables als desproveïts de vincles de sang.
Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien la seva primera victòria de tram a l’edició en la penúltima prova especial, deixant així palesa la seva progressió sobre l’asfalt cors, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya tancaven el programa de la mateixa manera que ho feien instants previs els finlandesos de Peugeot. Dos resultats però en els que Richard Burns i Robert Reid hi restaven rellevància en esdevenir els segons més ràpids i els tercers per darrera també del SEAT Córdoba WRC Evo3 de Didier Auriol i Denis Giraudet.
Entretant, François Delecour i Daniel Grataloup aparcaven el seu orgull i gairebé el Peugeot 206 WRC número 9 que hi pilotaven, per tal d’endarrerir-se suficientment com per caure a mig minut del temps dels seus companys de files provençals i acatar així molt professionalment amb les ordres dictades prèviament per Corrado Provera.
Retornants al Port de la capital del Departament de Còrsega del Sud, Ajaccio, a les 4 en punt de la tarda del diumenge 1 d’octubre de l’any 2000, els germans Gilles Panizzi i Hervé Panizzi podien celebrar la seva primera victòria en el mundial de ral·lis, tot completant els 380,99 km cronometrats de l’itinerari en un temps total de 4 hores 2 minuts i 14,2 segons, registre 33,5 segons inferior al dels resignats François Delecour i Daniel Grataloup. Per la seva banda, Carlos Sainz i Luis Moya completaven el podi de la prova corsa a 1 minut i 12,6 segons del temps acumulat pels vencedors.
Una averia en la servodirecció va posar fi a les aspiracions de victòria i a l'emoció en el ral·li.
Entre els participants amb un auto proveït d’una fitxa d’homologació de Grup N, els austríacs Manfred Stohl i Peter Müller s’imposaven consecutivament en les dues primeres proves especials del programa per tal d’accedir a les primeres assistències mecàniques del Campo dell’Oro amb 10,8 segons de marge amb els locals Jean-Marie Santoni i Jean-Marc Casamatta i per 19,0 segons en vers a un altre cognom ilustre a Còrsega, Jean-Marc Manzagol, i Claude Blanc-Ruffini.
Els italians Gianluigi Galli i Flavio Zanella recuperaven el terreny concedit al terme de la segona prova especial, i aquests vencien en les 2 cronometrades del segon escull de la jornada, dues victòries de tram consecutives que situaven als transalpins en la tercera posició provisional, just per darrera del duel tancat entre austríacs i corsos, formacions que veien eixamplades les seves distàncies en 3,2 segons.
Gigi Galli i Flavio Zanella seguien esdevenint la referència per als participants del campionat de Grup N en la recta final de la primera etapa, tothora que Jean-Marie Santoni i Jean-Marc Casamatta també estrenyien distàncies amb els líders Manfred Stohl i Peter Müller, amb el què el marge que atresoraven els austríacs al terme de la jornada inaugural, esdevenia de 7,3 segons en vers els pilots locals i de 20,7 segons en relació als italians, trobant-se un dels grans actors de la categoria, l’uruguaià Gustavo Trelles i l’argentí Jorge del Buono, en quarta posició provisional a 40,4 segons del lideratge.
Manfred Stohl i Peter Müller recuperaven sensacions en la represa de la competició el dissabte al matí, mentre que Jean-Marie Santoni i Jean-Marc Casamatta es lamentaven d’una punxada i aquests queien fins a la quarta posició, deixant a Gigi Galli i Flavio Zanella en la segona posició a 22,7 segons dels líders.
La cancel·lació de la segona especial sabatina suspenia temporalment les hostilitats en vers les manetes dels cronòmetres, mentre que en la següent Gigi Galli i Flavio Zanella causaven baixa per accident, en fallar-lis una pinça dels frens. Així Manfred Stohl i Peter Müller, novament els més ràpids de la categoria, aconseguien eixamplar fins a 1 minut i 24,1 segons el seu marge en vers els nous segons classificats, Gustavo Trelles i Jorge del Buono, i fins a 1 minut i 26,7 segons en relació a Jean-Marie Santoni i Jean-Marc Casamatta.
La neutralització de la competició arran de l’accident de Colin McRae i Nicky Grist, suposava una segona pausa entre els participants de la categoria, sent Gustavo Trelles i Jorge del Buono els amos i senyors dels millors temps en la recta final de l’etapa sabatina, amb dues victòries de tram consecutives que els permetien eixamplar en una mica més de mig minut el seu marge en vers els locals corsos.
Finalitzada l’etapa, Jean-Marie Santoni i Jean-Marc Casamatta rebien una penalització de 80 segons, la qual els suposava concedir la tercera posició als hongaresos Krisztián Hideg i Péter Tajnafoi pel recuperable marge de 7,2 segons. Administrant intel·ligentment el marge de segons assolit fins a l’equador del programa, Manfred Stohl i Peter Müller retornaven al parc tancat del Campo dell’Oro amb 1 minut i 11,1 segons de marge en vers Gustavo Trelles i Jorge del Buono, mentre que en relació a Krisztián Hideg i Péter Tajnafoi, aquest marge s’eixamplava fins als 3 minuts i 1,5 segons.
La segona passada pels trams de la primera etapa al llarg de la jornada dominical, esdevenia un tràmit per als pilots de la classe, sent pràcticament l’únic moviment destacable, el mancat de sorpresa salt de Jean-Marie Santoni i Jean-Marc Casamatta en vers la tercera posició.
Mantenint-se ferms en la seva decisió d’anar administrant els segons acumulats fins al moment de la represa de la competició el diumenge al matí, Manfred Stohl i Peter Müller vencien en la ronda corsa per un marge de 32,6 segons en vers Gustavo Trelles i Jorge del Buono, mentre que en relació a Jean-Marie Santoni i Jean-Marc Casamatta aquesta diferència esdevenia de 3 minuts i 5,3 segons.
Per a Manfred Stohl i Peter Müller aquesta era la tercera victòria de la temporada, un resultat que els permetia eixamplar en 4 punts més el seu marge en relació a Gustavo Trelles, qui restaven en segona posició a 8 punts dels austríacs. Per darrera dels dos principals animadors de la temporada, un gran buit de 36 punts fins a trobar a l’absent Gabriel Pozzo.
Stohl-Müller dominaven de cap a peus la prova en l'apartat de producció.
En el campionat de pilots, l'abandonament de Colin McRae, el tercer lloc de Carlos Sainz, el quart de Richard Burns i el cinquè de Marcus Grönholm, estrenyia la classificació provisional del certamen a la sortida de la ronda corsa, amb tan sols 5 punts de diferència entre els esmentats protagonistes. Mentre que per a Gilles Panizzi i François Delecour, els punts que hi obtenien eren pràcticament intrascendents en la cursa per la lluita del mundial, donades les poques aparacions del primer i el pobre rendiment del segon.
Pilot |
Punts |
 Marcus Grönholm
|
|
 Richard Burns |
44 |
Colin McRae
|
|
En la general per marques el doblet de Peugeot va permetre als del lleó escalar fins a la segona posició del campionat, superant a Subaru per 5 punts, mentre que Ford gràcies als 4 punts aconseguits amb el tercer lloc de Sainz-Moya, aconseguien mantenir parcialment el coixí de líders.
Constructor |
Punts |
 Ford
|
|
 Peugeot
|
|
 Subaru
|
|
Especificacions tècniques 
Títols 
Thierry Neuville 
Toyota
Hyundai
M-Sport